Com tantes dones
de la meva generació (en tinc 48 i sense complexes) jugo un munt de papers a
l’auca, tinc la meva professió (apassionant, absorbent... ), tinc una parella, sóc
filla i germana, sóc amiga tant com puc, ajudo en una entitat, faig de política
a nivell local i comarcal i… sóc mare. I sense dubtes aquest és el paper més complicat
de tots els de l’auca.
I, en determinats
moments de l’any, es complica molt més. Per mi és especialment complicada
l’arribada de les festes majors d’estiu a la comarca. Si em poso en la seva
pell (la dels meus fills, amb la seva edat) recordo amb emoció l’arribada d’aquestes, l’ampliació
de la llibertat (perquè eren festes), l’arribada al poble (perquè en aquella època
era la del teu poble i com a molt la del veí) d’un grup que et feia especial il·lusió
(recordo ple de festes majors a Vilassar de Mar amb l’Orquestra Plateria), el
primer petó d’amagat darrera de l’escenari…
Però aquestes
festes han quedat en això, en el record d’uns anys passats. Es cert que els
temps canvien, faltaria, però això no implica ser comprensius amb determinats
comportaments. Hem passat anys criticant, fins a l’extenuació, i lluitant
contra el turisme de sol i platja al nostre país. Del turisme de milers de britànics
i alemanys amb un únic objectiu: fer
ingestes massives d’alcohol per torrar-se després a les platges. Doncs, sense
necessitat de torrar-se a les platges, en això s’han convertit moltes de les
festes majors de la comarca (i suposo que del país) per a moltes de les nostres
criatures. La publicitat de Nits Joves, Nits Boges, Barraques, Gimcanes etíliques,
birres a un euro o 5 a 4 euros... és exactament el mateix model. L’excusa de la
festa major per sortir a beure fins a caure inconscients. I la culpa aquí és compartida, és de tots. Els
primers, nosaltres: els pares, no marcar
uns horaris, no tenir un control, ser excessivament laxes amb criatures que no
tenen edat per estar pel carrer per molt festa major que sigui, facilita, i
molt, aquests fets. Darrera els pares, tots els establiments (comercials o
d’oci) que estan venent i servint, impunement, begudes alcohòliques d’alta graduació
a totes aquestes criatures (perquè en alguns casos parlem de NENS de 12 i 13
anys) que acaben en ingressos hospitalaris amb comes etílics, o en el menor
dels casos en ensurts importants. I per últim les administracions, que permeten,
i publiciten, trobades, “festes” o esdeveniments basats simplement en la
ingesta d’alcohol sense mesura.
Doncs igual que
la culpa... la responsabilitat està en les nostres mans, una mica en la de
tots. I si no fem un esforç per col·laborar entre tots, això se’ns escapa de
les mans (si no se’ns ha escapat ja). Cal que els pares deixem d’una banda els
complexes d’autoritarisme per començar a marcar normes i límits; cal que
aquells que estan delinquint (perquè vendre alcohol a menors és delicte) siguin
perseguits per la llei i castigats (un
parell de tancaments de locals posaria les piles a més d’un). I cal que
l’administració col·labori per eradicar aquesta mena de festes i fer polítiques
actives per establir una altra mena d’oci juvenil.
Si ens hi posem
de veritat, tots, ho aconseguirem. I de ben segur que els nostres fills quan
tinguin la nostra edat ens ho acabaran agraint
