El meu perquè...

dissabte 11 d'abril de 2015

I ara un blog? Alguns es preguntaran per què ara. Els motius principals són dos (a part que per mi qualsevol excusa és bona per escriure), feia molt temps que la idea d’obrir un blog voltava pel meu cap i crec que ara és el moment. El que vull explicar amb aquest primer post és prou important com per començar per aquí. Si algú tenia dubtes ahir van quedar esvaïdes. Sí, al final sí, sóc la tercera en la candidatura d'ERC Cabrils per les properes eleccions municipals.

No crec que necessiti justificar les meves decisions personals més enllà del meu cercle més íntim de família i amics però com m’agrada que les coses siguin clares i transparents sempre em quedaré més tranquil·la posant-ho negre sobre blanc i per això sempre millor començar per les parts bones.

Per què ho faig? Doncs perquè crec que puc aportar el meu gra de sorra a fer millor el poble que m'estimo. Perquè sí, s'ha de millorar, i molt. No m'agrada com s'han fet les coses fins ara, i no sóc de les que em quedi al sofà criticant-ho, m'agrada mullar-me (al futbol i a les AMPA’s  saben del què parlo), actuar i participar, i per això dono aquest pas. Perquè, com escrivia Machado, el camí es fa caminant.

Les parts menys bones? Com sempre, res de nou tampoc m’enganyaré, les crítiques interessades d'uns quants. Sí, és cert, en cap moment renegaré del meu passat, fa 4 anys formava part d’una una altra llista de progrés, com a independent. Un partit que en els dos anys en que vaig estar-hi no va saber llegir els canvis de la societat catalana i es va quedar estancat, immòbil, paralitzat i diluint-se poc a poc. Per aquest motiu, per coherència personal amb les meves creences, les que des de ben petita em van ensenyar a casa i les que he anat aprenent al llarg de la meva vida, vaig decidir no acceptar el càrrec de regidora quan m'ho van demanar. I precisament per aquestes mateixes creences tampoc vaig acceptar fa uns anys les propostes de partits que ara es diuen independentistes per anar a les seves llistes.

Precisament per aquestes creences he acceptat la proposta d'ERC i d'en Xavier Viudez, per acompanyar-los en aquest camí, un camí que es presenta apassionant i que com diu el proverbi africà, “si vols anar ràpid camina sol, si vols arribar lluny ves-hi acompanyat”.

El cor i el cap em diuen que no podia triar millors companys de viatge.