Una elecció...

diumenge 19 d'abril de 2015

Com un degoteig. Cada dia una sorpresa. Poc a poc em vaig assabentant de gent del meu entorn (amics íntims, familiars, amics llunyans, coneguts...) que s’ha implicat activament i directa en política. Es obvi que és gent conscienciada, d’una manera o altra i des de diferents àmbits, amb el seu entorn més proper. Gent a la que, poc o molt, sempre ha interessat la política, però no deixa de ser curiós que, de sobte, es doni la coincidència temporal en involucrar-se de manera activa per a les properes eleccions municipals del 24 de maig.

I no, no puc creure que sigui una mera coincidència temporal. Algun fet real i tangible ha fet prendre de sobte una decisió que no sempre és fàcil, sobretot en pobles petits on l’exposició a les crítiques és molt més elevada que en una ciutat gran. D’una banda crec que el procés sobiranista ha empès  a molta gent a fer el pas. Des de la gran manifestació de juliol de 2010, post retallada de l’Estatut al Congrés dels Diputats, vivim immersos en un procés il·lusionant i engrescador, amb els seus altibaixos, moments d’eufòria amb les grans mobilitzacions al carrer coincidint amb els 11 de setembre i moments de refredament davant les picabaralles dels polítics de fora i de dins del país, i la gent ara percep el final del procés: el 27 de setembre. Les eleccions autonòmiques, molt més enllà d’unes autonòmiques per alguns,  del 27 de setembre poden posar fi al procés i som molts els engrescats a poder-lo viure des de dins i a poder col·laborar des dels municipis a establir les bases d’un nou estat.

Però encara hi afegiria un altre detonant. Estem cansats, molt cansats d’esmorzar cada dia amb un nou cas de corrupció sobre la taula, de capitals evadits a paradisos fiscals, de diners opacs a la hisenda pública, de petites corrupteles, de gent col·locada a dit als seus llocs de treball a l’administració, de concursos públics guanyats sense claredat, de contractes allargats sense explicacions... Esmorzar cada dia aquest menú, barrejat amb una política mediocre i poc il·lusionant, acaba produint certes nàusees en la majoria de la població. Una població cansada, farta, esgotada i amb ganes d’una altra política. I alguns s’han convençut que una altra manera de fer política és possible i la manera de començar a canviar les coses és des de la trinxera, a peu de carrer i en contacte directe amb la gent. I... quin millor escenari per començar arrencar aquests canvis que la política municipal, aquella que et toca la pell?