Sentiments. Mai
saps on et porten, ni on acabaràs per culpa d'ells. Els hi intentem explicar.
T'equivocaràs, una i mil vegades, t'enganyaran, una i mil vegades, et decebran
però també et donaran satisfaccions. I ploraràs, ploraràs com si no hi hagués
final, com si no hi hagués demà i s'hagués d'acabar el món, però l'endemà
t'aixecaràs i veuràs que sí, que malauradament la vida continua, el sol brilla
i la gent segueix fent la seva i tu tornaràs a plorar. En aquest moment
hauràs de decidir. I només hi ha dues opcions que parteixen d'allà mateix.
Primer de tot aixugar-se les llàgrimes ( arregla alguna cosa plorar? No, oi?,
doncs deixa de plorar) i a partir d'aquí dos camins: superar, oblidar i
continuar. O: convèncer -te que allò és el que realment vols i lluitar, lluitar
per aquell amor, per aquell amic, per aquella persona que no vols perdre.
I tot això els hi volem fer entendre a unes personetes a les
que intentem educar en el camp emocional quan nosaltres, amb tantes
experiències a les espatlles, encara no som capaços de gestionar. Però.... a
qui volem enganyar? Els sentiments
ni s'ensenyen, ni s'aprenen, ni s'amaguen, ni es dominen. Afortunadament
a molts encara ens dirigeixen la vida els sentiments sincers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada