Ràbia. Una ràbia intensa i profunda, molt profunda. Un procés llarg i molt
dolorós, una malaltia, un cop més injusta, que arriba per segar una vida jove i
deixar una família esquinçada per sempre.
Però aquest cop és pitjor, simplement, perquè ella és amiga meva. Però
després de molta angoixa, molta pena i moltes llàgrimes per ella i per tres
criatures que s'han quedat sense mare i una mare a la que li han pres la filla
i un home que s'ha quedat sense la seva parella no vull plorar més. Només vull
recordar tots els bons moments.
Sí Auri, porque hubieron muchos, decenas de desayunos compartidos en la
Rosy; de despedidas de autobuses con niños de excursión; de alguna comida pero
centenares de cenas; de fiestas de cole y reuniones de AMPA; de cervecitas en
La Concordia y discusiones absurdas; de alguna que otra caminata y muchas cenas
de bocata en la playa con todos los peques; de alguna que otra noche de
bailoteo desenfrenado (porqué.... como te gustaba bailar!!!) y de la conexión
(ya para toda mi vida) del "Chiquilla" de Seguridad Social contigo.
Como hoy ha dicho una amiga común "sempre ens quedarà la seva rialla i
la seva melena morena".
Esta última copa va por ti Princesa!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada